En la pau i la tranquil·litat, aprenc i gaudeixo d’escoltar la nit. Els
grills em fan certa companyia quan la nit s’acosta. El seu so absolutament
regular, em transporta a la meva infància, a quantes vegades preguntava “què és
aquest soroll?” i el pare em deia “grills” i jo no sabia que eren els grills. I
quantes vegades vaig arribar a fer la mateixa pregunta...
Intento recordar si abans,abans d’arribar aquí, era capaç d‘estar-me sense
fer res i sentir-me feliç per no fer res. Intento recordar-ho i no ho
aconsegueixo. La societat del temps m’està quedant enrere, m’està resultant
pesada i, a poc a poc, em sento lleugerament tranqui-la.
El temps aquí es relatiu. No serveix per massa cosa, no té massa sentit.
És aquella hora en la que el sol va caient, quan la llum comença a fer-se
costosa per llegir, quan més m’agrada estar-me sense fer res. Potser penso, o
potser no. Escolto els animals i intento posar-los nom. Una gallina? Una
granota? Mai he sabut reconèixer els sorolls dels animals, i segueixo sense
saber fer-ho...
És aquella hora de la fresca, d’anar a buscar un mitjons i alguna cosa per
tapar-me l’esquena. És aquella estona d’anar pensant en la cervesa de la
nevera. És l’estona en la que el temps es pot parar, sense problemes. Després
vindrà la nit, i buscaré el jersei gris i encendré els llums.
Sóc feliç d’haver après a estar sense haver de fer res. O si més no, sóc
feliç d’estar-ne aprenent.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEs maco descobrir que encara hi ha llocs on els homes de gris, si, els de gris de Momo, els que ens roben el temps i se'l fumen, aquells que detesten la voluntarietat, l'amor i la vida en general... No hi han fet acte de presència. Jo també me'ls he trobat, aquets llocs, i els he plorat quan he marxat. La vida en el temps que fuig no es vida. La vida dins del rellotge de vidre es la trampa perfecte, l'excusa dels bankers. Dels bankers del temps com a momo. Més que en 1984 ens ha tocat viure a Momo... Gaudeix la no presència del gris fet mal. El millor lloc on podem no deixar els homes de gris es el nostre interior. Independentment d'on ens trobem... la grisor es un estat emocional i si hi caiem... els homes lladres del temps se'ns apoderen. Visca la vida en color. Salut.
ResponElimina