El sol damunt d'un retrat.

Estic mirant una fotografia
damunt la qual arriba un raig de sol.
Tant raonar i tant argumentar
mentre se'ns escapava el nostre amor.
Cap lògica no pot salvar l'abisme
que hi ha entre dir t'estimo i no dir-ho.
Somric davant de la fotografia,
Estimem molt de temps.
El sol, com triga a anar-se'n dels retrats.

(Joan Margarit-No era lluny ni difícil.)

Només amb l’ànima entre els dits podem seguir el camí, sentint totes i cada una de les noves sensacions. 

I els poemes d'aquest nou libre m'acompanyen en aquests dies d'incertesa.