diumenge, 9 de gener del 2011

El primer cafè.


Avui hem esmorzat a la terrassa de la cantonada de casa teva. Ha estat el primer cafè, la primera terrassa i la primera casa. Feia un dia preciós, una bon dia per començar amb tantes primeres coses.
T’he agafat la mà i hem caminat fins arribar al parc. He pensat quantes vegades hi anava quan hi vivia lluny i les poques que hi vaig ara que sóc tan a prop. Allà vaig començar a llegit poesia, a gaudir de les petiteses del dia a dia. A descobrir els somriures i les llàgrimes de la gent. Allà un dia et vaig dir adéu. Potser per això he deixat d’anar-hi sovint.
Ens hem parat davant l’estàtua i jo t’he intentat recitar el poema que tant m’agrada. No me’l sé de memòria, això ens ha quedat clar! Hagués estat bonic no tenir pressa, ni gana, ni obligacions i haver continuat la passejada fins al mar.

Un altre dia arribarem fins la platja, em dius.
Jo et miro i et somric. Segur, el proper dia fins la platja.

7 comentaris:

  1. Primens!!
    Benvinguda... i suerte en esta nueva aventura, bonica :)

    ResponElimina
  2. Que bonic el nom del bloc!El poso als marcadors!
    Biel

    ResponElimina
  3. Molt visual, i molt tú petita! t'imagino al parc, que m'imagino quin és... és fàcil, ho sé :)

    ResponElimina
  4. Me'n alegro molt d'haver pogut treure una miqueta el cap, ni que sigui casualment, en aquestes primeres cosetes teves, dolces i boniques, d'ahir diumenge.

    I em vé al cap també ara una de les altres primeres coses teves ... en aquest mateix parc: la primera patinada (i no parlo en sentit figurat, sinó literal). Crec que hi ha fotos testimoni del que dic. ;-)

    Sigues feliç. Molt. Tant com puguis.


    Lo tio Pep (un pèl lluny però sempre a prop teu)

    ResponElimina
  5. Bon dia guapa,

    Estic encantat de la teva immersió en aquest Món paral.lel dels blocs, i espero poder llegir més escrits com aquest en un futur... De moment ja et tinc controlada i amb la direcció de "Caminant a les palpentes..." entre els meus preferits!

    Un petó.

    ResponElimina
  6. felicitaats! emocionada de llegir-te, frisosa per descobrir aquesta frinestra al teu caparró......quanta poesia qu'en surt!
    endavant! caminem juntes! un cop més...
    ja et tinc als meus bolcs favorits!

    estamos juntos ;)
    una abraçada!

    ResponElimina