Llegeixo unes línies que algú ha escrit, de bon matí, sobre petons dintre el llit. Sobre silenci per no molestar mentre ella encara dorm.
Quina manera més bonica de començar el dia. Quina manera més bonica d’estimar algú. Quina manera més bonica de recordar-li a algú que la vida, segur, és més dolça, i agradable i senzilla despertant-se al seu costat.
“Sort hagi qui estimi aquest silenci de la paraula escrita, i pugui tenir una amiga amb els ulls color de fusta per envellir plegats” Joan Margarit.
I recordo aquestes línies del poema,que algun dia ell va escriure sense saber quantes vegades m’acompanyarien a tants llocs del món.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada