Jorge

Jorge és el fill de la Belinha, la meva estimada Belinha. L’alegria de la oficina i la més entregada de la casa. La que sempre està disposada a ajudar-te, a escoltar-te, a acompanyar-te.

Jorge és O Jorge da madeira, el noi dels ulls tan enormes a qui tantes coses li he comprat. Les polseres que porteu vosaltres,els batics que pengen de les vostres parets, les arrecades que porto posades avui, els regals que encara no us he donat.

Però Moçambic no és fàcil. 

La Belinha va entrar a l’Hospital Central de Maputo ahir a la nit amb una lleu hemorràgia. En sortirà demà, però sense el petit Jorge. Segur que aquí hagués anat tot bé, però allà, ni el millor hospital del país pot salvar-li la vida a un bebè al que li falten menys de dos mesos per sortir a veure com funciona això de la vida.

El Jorge com cada dia,va anar a treballar. Quan encara era fosc va sortir de casa i va agafar el seu taxi. Al cap de menys d’una hora, algú bateu a sua cabeça per robar-li, i va morir a l’instant. Així li ho explica la seva dona a la Irene quan ella, innocentment, el truca com gairebé cada diumenge, per encarregar-li unes peces de fusta.

I així és la vida a l’Àfrica. 

I jo em sento trista.