Corre. No giris el cap. Mai.
Crida, avui és el dia.Et sentirà tothom i ningú et farà cas.
Plora, i que les llàgrimes et caiguin per la cara i els mocs et sortin amb força.
Salta. Com quan eres petit i no tenies vergonya, i no tenies por, i no tenies recança. Quan no sabies qui era ell ni qui era ella.
Escup el que tens que et fa dormir malament. Treu el neguit, i la por, i el fàstic, i la ràbia. Treu l'amor, que tampoc et deixa dormir si no el poses sobre la safata de la teva petita mà.
Mira el que hi ha davant i no deixis que la foscor et tapi el que hi ha, la bellesa, la màgia. La vida.
Estira la mà i intenta agafar els avions, els globus i els núvols que des de l'espai et sobrevolen. Són els teus somnis, els que sovint deixes tancats a la caixa del sensesentit.
L'hortizó es perd i deixa de ser res. On les onades trencaven, sota la lluna, sobre les pedres de la platja.
Em banyaré al mar, i el meu cos tindrà gust a sal.
quants sentiments...
ResponElimina