Buscava les millors paraules, les més adequades, les més adhients...i només he sabut trobar-les en aquest poema. Que segur, alguna vegada, l'havia llegit sota una espelma.
NO LLENCIES LES CARTES D’AMOR.
Elles no t'abandonaran.Passarà el temps, s'esborrarà el desig
-aquesta fletxa d'ombra-
i els rostres sensuals, intel•ligents, bellíssims,
s'ocultaran en un mirall dins teu.
Cauran els anys i avorriràs els llibres.
Davallaràs encara,
i perdràs, fins i tot, la poesia.
El soroll fred de la ciutat als vidres
anirà esdevenint l'única música,
i les cartes d'amor que hauràs guardat
la teva última literatura.
(J.M)
Que els records siguien dibuixos a l'ànima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada